Compositor: Xavi Sarrià, Diego Barbera, Genis Trani
Letras
Entre les meues pors
cuide unes esperances
sol a l'habitació
escric per no oblidar-les
i torne a ser el xaval
que es va cosir dos ales
per volar i escapar
de ma casa en flames
Porte uns auriculars
com si foren salvavides
i aprenent-me les cançons
aprenc a sobreviure
i quan et trobe al parc
entre silencis llargs
xiulant melodies
tornem a somriure
I cantem les cançons
de les nostres vides
tanquem els ulls i volem
sobre incendis i ruïnes
Els dos en la teua bici
fugint pels camins d'Horta
cridem al vent i sentim
que la vida és nostra
com uns equilibristes
entre el drama i l'eufòria
entenem que ser un nosaltres
ja és una victòria
La vella alqueria
és el nostre amagatall
tocant a tota hòstia
amb uns amplis que ens han deixat
intentem alliberar
la ràbia amb tres acords
ionquis de l'adrenalina
que ens alimenta el cor
I ara que torne a obrir-me'l
et trobe a l'interior
i ens curem les ferides
amb mil trossos de cançons
i ballem i vibrem i riem
i tornem a ser qui som
sense angoixes ni pors
I cantem les cançons
de les nostres vides
tanquem els ulls i volem
sobre incendis i ruïnes
i sentim que la vida és això
música, ràbia i amor
els nostres refugis
en els dies de foscor
I saltem a la plaça
de les cançons corejades
entre espentes i suor
I els cors com bengales
cantant com animals
els himnes de l'adolescència
ens besem en eixe instant
que crema València
I volem amb l'emoció
del nostre primer concert
com papallones de foc
que il.luminen l'univers
amb la fúria i el desig
rebentant-me per dins
em torne a sentir misteriosament feliç
I cantem les cançons
de les nostres vides
tanquem els ulls i volem
sobre incendis i ruïnes
i sentim que la vida és això
música, ràbia i amor
els nostres refugis
en els dies de foscor